L’Ariadna i en Roger sempre han viscut l’amor en moviment. Ell va ser futbolista professional i ella el va acompanyar en cada etapa, canviant de ciutat sempre que calia per continuar construint la seva història.
Quan ens vam conèixer, es van mostrar tal com són: actius, esportistes i enamorats de la muntanya. Però hi havia una curiositat: cada vegada que marxaven de vacances, sempre escollien el mar.
Així va néixer el concepte del seu casament: unir el mar i la muntanya.
El que el mar ha vist créixer, la muntanya ho ha fet més fort.
Durant tota la celebració hi havia petits homenatges al futbol, a la platja i a les muntanyes on han compartit tants moments.
Perquè, al cap i a la fi, cada història d’amor crea el seu propi llenguatge, un estil de vida i una personalitat… i un casament hauria de ser la manera més bonica d’explicar-ho.
Les taules portaven noms de muntanyes, mentre que el seating plan es convertia en un petit homenatge al mar: unes espelmes amb forma d’estrella de mar que amagaven un missatge especial i que, en encendre’s, el revelaven.
Però més enllà de l’estètica, aquest va ser un casament ple d’emoció i de gestos amb significat. Abans de la seva entrada a la cerimònia, en Roger va escoltar un àudio que l’Ariadna havia gravat especialment per a ell, un instant que va fer encara més especial aquell primer moment junts. També van voler dedicar un espai a recordar i donar presència a aquelles persones estimades que ja no podien acompanyar-los físicament, creant un ritual en què tots dos van encendre unes espelmes just després de retrobar-se a la cerimònia.
I, com tota gran celebració, la nit va acabar amb una festa molt especial. Fins i tot el moment del pastís va fugir del convencional: en lloc de tallar-lo, van decidir bufar unes petites espelmes junts i segellar aquell instant amb un petó, una manera més personal i simbòlica de celebrar el seu amor.
Perquè cada història d’amor té el seu propi llenguatge. Una manera única de mirar el món, uns rituals propis i una personalitat que mereix ser explicada. I un casament hauria de ser, precisament, la manera més bonica de convertir tot això en una experiència que recordi qui són.